Parella i convivència

En totes les cultures conegudes el casament és un acte social molt important. Hi ha llocs que és una festa que dura dies. La nostra cultura és igual, malgrat els canvis i el progrés. També entre nosaltres el casament és una festa important, i l’ambient que hi domina és l’alegria i la felicitació. Evoquem ara la crisi. Segons les estadístiques, la meitat (o el que sigui) dels casaments entre nosaltres acabarà en separació. I, no es pot dubtar, la gran majoria dels que es casen, també dels que decideixen conviure sense casar-se, han començat amb il·lusió, amb ganes de trobar i donar-se una autèntica felicitat. Davant d’aquest fet hi ha diverses reaccions. Molts pensen que això no els ha de passar a ells. Però aquesta sensació és enganyosa. No hi ha cap situació ni cap parella que visqui més enllà dels processos normals de la relació. Les dificultats es poden presentar i es presenten a totes les parelles. Altres tenen la sensació que el matrimoni és una certa loteria. Si surt bé, la p

Començar una relació de parella és una aventura sorprenent i engrescadora. Dues persones es van acostant l’una a l’altra. Són diferents, vénen de dues famílies i de dos ambients distints, senten una atracció indefinible, es miren amb ulls nous, com mai no havien mirat un altre. Viuen una barreja de sensacions difícils de lligar: desig, il·lusió, respecte, temor, atracció, admiració, inquietud... Es volen acostar l’un a l’altre però no troben les paraules; sovint es penedeixen del que acaben de dir i el que diu l’altre els sembla molt bonic. Comença un camí nou que estan cridats a fer tots dos junts. Cal aprendre moltes coses, o potser poques però molt importants. Cal aprendre a entendre l’altre i a entendre’s un mateix; cal aprendre a expressar-se i a escoltar; cal aprendre a ajudar-se i a caminar junts; cal aprendre a demanar perdó i a donar gràcies; cal aprendre a estimar. Aquest blog està a la vostra disposició per ajudar-vos a fer aquest camí, el de cada parella, el que només