Benvinguda

Volem que aquest blog sigui un àmbit d’intercanvi d’idees i experiències sobre la convivència de la parella que ens ajudi aprofitant la força de tots.

Una relació que neix entre dos persones que s’estimen porta en el seu si una llavor que no hi trobem en altres tipus de relació: l’amor. Això li dona una força especial. En principi dos persones que s’estimen i comencen amb il·lusió i ganes una relació sembla que tenen moltes possibilitats de que aquesta sigui exitosa.

Però n’hi ha prou en començar amb il·lusió i l’amor?

A vegades passa com quan tenim un cotxe i comença a fer un petit soroll nou. Ens n’adonem que hi ha alguna cosa que no va com cal, i encara mes si aquest “sorollet” en lloc de minvar, augmenta, ens fem de seguida conscients de que cal fer alguna cosa, que no podem seguir així i fem revisar i reparar el cotxe o el que calgui, potser demanem consell a un amic que “hi entén”.

En la nostra parella també pot haver-hi alguna cosa que comença a no anar com cal, però tot es molt mes complicat que un simple tema mecànic, cada un dels dos es únic i la parella es absolutament específica: No ens serveix de res buscar solucions generalitzades ni les que serveixen als altres.

El que si pot servir es la reflexió, primer a nivell individual i posteriorment de parella sobre les pròpies actituds i la percepció que tenim de les actituds de l’altre.

Per aquestes reflexions es per el que pot ser molt útil la comunicació entre persones que viuen o estudien la parella: El que altres han fet possiblement no es pot aplicar directament al nostre cas , però la seva actitud, si que ens pot fer reflexionar sobre la nostra.

Cadascú i cada parella han de trobar el seu propi camí i com assegurar-se de no perdre’s, el coneixement de que en pensen o com ho fan els altres es solament una ajuda a la reflexió.

Comentaris

  1. Què ens passa a les parelles i famílies a Europa?
    Mirant el detall i el fons de les persones i famílies
    Observem que:
    o Es perd el gust de viure en el que és essencial: guanyar-se la vida, educar els fills...
    o El treball o no es té i això crea angoixa, incertesa i depressió, i si es té no és garantia de guanyar-se la vida, és precari, i productor dona satisfacció i de sofriment.
    o Tot està compromès el futur personal, familiar i com a poble.
    o La competitivitat està per sobre de la solidaritat
    o La soledat: l’altre és un competidor en els estudis, en el treball, en els serveis sanitaris, serveis socials (racismes, xenofòbies,...)
    o Es trenca la sociabilitat, la xarxa relacional, la vida convivencial i comunitària, amb l’individualisme, i en esdevenir individus aïllats ens trobem amb menys possibilitats per afrontar les circumstàncies difícils, que solament amb ajudes mútues, i solidaritat ens en podrem sortir, o com a mínim sobreviure...
    o El diner per sobre de les persones.
    o Estem en un a societat de desconfiances, on els altres els veiem hostils, i no com a germans...
    o Fem culpables als altres propers: família, immigrants, catalans, ens enemistem...projectem els nostres problemes produïts per la crisi, en aquells que podrien ser els nostres ajudants..
    o Expressem poc el que ens passa, i necessitem d’espais con parlar, on tenir veu, on ens escoltin, ens esbravem i ens valorin com a persones...
    o Desafecció envers els polítics (mediocres, no estan al cas molts d’ells, corrupció, incapacitats, dominats per l’economia...), Això és perillós i més si part de la població del quart món esdevé violenta, intolerant, racista, se la provoca i manipula contra la democràcia (ja ha passat altres vegades).
    I tot això afecte moltíssim a les parelles, famílies, educació dels fills i a tot el clima familiar i els seus entorns.
    Necessitem
    • espais on ens ajudin a descobrir les habilitats i capacitats bondadoses i sanes, que són abundoses de nosaltres mateixos per confiar en nosaltres, refer els confiances amb els altres i en el fons amb la vida, els grans valors de l’amor, la bellesa, la bondat, la veritat...
    • una visió i un projecte col·lectiu per imaginar el futur i que ens il·lusioni.
    • esperança, davant de la desorientació, perplexitat, incertesa, por, ...
    I de fet si cerquem podem trobar en els nostres entorns:
    • Persones, parelles famílies que valoren més la dignitat de la persona, el seu alliberament, els seus drets i llibertats, la confiança, el diàleg, la formació i l’educació
    • Moviments en favor del treball decent, denunciant discriminacions explotacions, i valorant mes la cooperació i la solidaritat (economia social i sostenible, cooperatives...) que la competitivitat.
    • Persones , grups i moviments que cerquen es causes de la desigualtat i al degradació ecològica, tirant endavant propostes i accions per fer-hi front.
    • Espais on poder dialogar, analitzar, avançar en l’acció, projectar, obrir horitzons, mobilitzar l’esperança...e aquest canvi d’era que vivim, en el que ens hem d’ajudar a fer dols del que mora, i a ser llevadores del que neix.
    Quim Cervera, 4 novembre 2018

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'aventura d'un començament